Amb una mica de retard però aquí estic amb les receptes “romanes” després de un quants dies passats a Roma. Aquesta és l’amatriciana de la meva cosina, feta per amable petició meva.
Res a veure amb la recepta original, com m’ha fet notar el meu amic BioinforNatico, que no m’ha renyat de mala manera només perquè em coneix.
La recepta original es fa amb spaghetti, no porta ceba i porta guanciale o sigui papada i no cansalada.
Si es fa servir papada es redueix molt la quantitat d’oli necessari i si si n’ha de posar millor fer servir una mica de llard.
La recepta tal com ha de ser la trobeu a la pagina de l’Ajuntament di Amatrice. En la mateixa pàgina hi trobeu la recepta en anglès.
De totes maneres de despropòsit s’en troben en les millors famílies, doncs a casa de la meva cosina romana de Roma, l’amatriciana es prepara així.
Ingredients per a 4 persones
- 320 gr. de bucatini o penne rigate
- 100 gr. d’oli
- 1 ceba mitjana
- 300 gr. de tomàquets pelats i a trossets o 1 llauna de tomàquet triturat
- 1 llauna de tomàquet sencer (sense aigua)
- 150 gr. de cansalada viada amb o sense pebre negre
- Formatge pecorino romano (si no en teniu podeu feu servir parmesà o un formatge de ovella curat amb gust fort)
- Bitxo al gust
Preparació
En una paella ampla feu sofregir la ceba i la cansalada amb l’oli fins quan la ceba estigui daurada.
Afegiu-hi el tomàquet i el bitxo, saleu i deixeu coure fins quan la salsa es comenci a reduir.
Coeu la pasta en abundant aigua salada, escorreu-la al dente i afegiu-la a la paella on heu cuit la salsa. Afegiu-hi tres cullerades de formatge i remeneu. Emplateu i serviu amb una mica més de formatge.
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 11
Author
eheh… gràcies!
no totes les receptes amb salsa de tomàquet porten herbes, no. L’amatriciana com ja porta ceba, cansalada i bitxo, no en porta.
Orenga casi mai, julivert per les salses de tomàquet amb peix, alfabrega per les salses de tomàquets amb vegetals… mooolt genericament…..
Molts records!
Bon dia Anto,
He vist que a les receptes de salsa a base de tomaquet no hi poses herbes (orenga, alfabrega). Es perque hi han grups de salsa de tomaquet amb herbes i un altre grup sense herbes ? Es correcte posar herbes a la salsa de tomaquet ?
Una abraçada
Oriol
Per cert, FELICTATS per el premi de millor recepta del mes d’octubre, aixo es com diem als Països Catalans “arribar i moldre”
Pingback: Spaghetti alla puttanesca a la Cuina de Carbó | La pasta per als catalans
Hola! Primer de tot, felicitar-te pel teu blog. Et segueixo també al Facebook i em semblen genials les teves col.laboracions amb La Cuina de la Carbó. Avuí hem provat a casa aquesta recepta, però amb rigatoni, i ens ha agradat moltíssim. El regustet final del bitxo li dóna un puntet molt bó. Em declaro addicta de les teves receptes. Una forta abraçada.
Author
Moltes gràcies! Si prepares més receptes envia’m fotos siplau que sempre em fa molta il·lusió!
Molts records!
Pingback: Cap a la Garriga! | La pasta per als catalans
Hola guapa! Enhorabona pel blog. És molt interessant i complert. Estic molt contenta d’haver-lo trobat perquè m’encanta la pasta i vull cuinar-la a la italiana…. pasta de debò!!! Gràcies per la recepta de la pasta a all’amattriciana… LA vaig tastar una vegada en un restaurant i em va entusiasmar. Salut
Author
Gràcies Lidia! Si en fas envia’m una foto sisplau, que la penjo 🙂
Boníssims!
Tinc ascendència italiana i la pasta és una cosa molt important a casa (mai no bullim la pasta abans de parar la taula i mai no responem el telèfon si tenim la pasta al plat!). Les teves receptes m’ajuden a recuperar gustos dels viatges a veure parents italians: Gràcies!
Author
Gràcies a tu!
Pingback: Curset al Casino de Constantí i la botiga de productes italians Ma che bontà de Tarragona | La pasta per als catalans