Rigatoni amb flors de carbassó

AntonellaFusilli, Mezze maniche, Paccheri, Penne rigate, Rigatoni, Salses, Tortiglioni, Vegetals 11 Comments

Compartir aquesta entrada

Personalment les flors de carbassó m’encanten. Amb pasta, arrebossades, farcides i amb la pizza. L’únic que tenen de dolent és que son caríssimes: una safata amb 6 flors aquest matí l’he pagada 3€. Per fer-les amb pizza m’esperaré que surtin al hort, que per això el tenim.

La pasta amb flors de carbassó es pot fer de moltes maneres, avui he escollit aquesta versió amb pernil, ceba i safrà.

Ingredients per a 2 persones

  • Entre 160 i 200 gr. de rigatoni (depèn de la gana)
  • 12 flors de carbassó (més o menys)
  • 2 talls de pernil (com més tendre millor)
  • mitja ceba no massa gran
  • 1 sobre de safrà (0,1 gr. aprox.)
  • oli
  • parmesà ratllat

Preparació

Trèieu el pistil de les flors i passeu-les per aigua. Com aquestes les vaig comprar i eren bastant grans he preferit treure tota la part inferior de la flor. Talleu les flors a tires no massa petites. Talleu la ceba a la juliana i el pernil a tires.

En una paella poseu a sofregir la ceba i el pernil amb 40/50 gr. d’oli amb la flama baixa. Quan la ceba i la grassa del pernil s’hagin tornat transparents, afegiu-hi les flors i coeu per 3-4 minuts. Apagueu el foc. No fa falta sal.

Mentrestant coeu la pasta. Quan l’aigua bulli (la sal ja l’heu posada) afegiu-hi el sobre de safrà i després la pasta. Coeu normalment.

Quan estigui feta, torneu a escalfar la salsa de flors de carbassó, amb flama forta. Escorreu la pasta ràpidament, que no perdi tota l’aigua i aboqueu-la a la paella. Afegiu-hi 4 cullerades petites de parmesà i barregeu tot fins quan el parmesà es comenci a fondre.

Apagueu el foc i emplateu.
Buon appetito!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 11

  1. A mi també m’agraden molt les flors de carbasso’, son tan delicades…però per aquì costen de trobar. Avui les he ficat dins una truita, amb carbasso’ tendre i un pessic de menta. La teva recepta fa venir l’acquolina…in bocca, la faré!

  2. Pingback: Pasta amb crema de pebrots a la Cuina de Carbó | La pasta per als catalans

  3. Hola

    Un petit detall 1g de safrà es moooooolt safrà. Imagino que volies dir 0.075g es el que hi ha en un sobre.
    Un truquet que em va enseyar la meva “nona” murciana. Per aprofitar el safra posen 4-5 hebras sobre la tapa metalica de l’olla on es bull l’aigua Es deixa 10 segons màxim i ja es poden llençar a l’arros o la pasta Si encara ho vols aprofitar mes (el meus “nonni” eren pagesos molt pobres) pots matxacar les hebres en un morter amb una mica del caldo amb el que cuinaras……..
    Apa, “alle salute dei nonni”

    Mercès per les teves receptes avui fare mato amb pela de llimona……..
    Josep

  4. Post
    Author

    Tens tota la raò! No és pas un gram és 0,1 gram. Aquesta és la cantitat dels sobres que gasto jo. Ara mateix corregeixo la recepta! Moltes gràcies

    i que tal la de mató i llimona?

    Records

  5. Pingback: Timbals de pasta i carbassons | La pasta per als catalans

  6. He trobat la teva recepta mentre sóc a Napoli i, com que no tenia rigatoni, ho he fet amb casarecce. La recepta és sensacional!!!!! Gràcies

  7. Post
    Author
  8. amb gran pena, no massa. Ma domani, certamente, mangierò una sfogliatella pensando a te.

  9. Pingback: Flors de carbassó | Il Tartufo Bianco

  10. L’he feta un parell de vegades i la trobo boníssima. Personalment, no li poso safrà (no n’acostumo a tenir) però li afegeixo un parell de cullerades de tomàquet cuit i queda la mar de bé. Antonella estic encantada amb el teu llibre, m’anima a explorar la pasta en tota la seva diversitat de formes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *