Aquí els teniu, els famosos! Aquells que es fan sense crema de llet!
És un plat típic de Roma i del Lazio i abans que algú romà em denunciï per obscenitat en bloc de pasta o per calumnia o per atemptat a la tradició, us diré que els dos ingredients fonamentals dels espaguetis a la carbonara son el guanciale di maiale i el pecorino romano. El guanciale bàsicament és un tall gras del porc, que s’extreu de la galta entre cap i espatlla, molt semblant a la pancetta en composició. Com que aquí és difícil trobar-ne, farem servir cansalada viada amb pebre negre i parmesà.
També us diré que en un sondeig entre amics de Roma, 2 sobre 10 hi posen ceba.
Ingredients per a 4 persones
- 320 gr. d’espaguetis o tortiglioni
- 2 ous grans (o un ou i dos rovells)
- 70 gr. de pecorino romano (i si no en tenim, parmesà)
- 150 gr. de guanciale (i si no n’hi ha, cansalada viada amb pebre)
- un raig d’oli
- pebre
- sal
Preparació
En una paella gran i antiadherent escalfeu l’oli i tireu-hi la cansalada tallada a trossets. Remeneu uns minuts i traieu-ho del foc.
Bulliu els espaguetis. Mentrestant barregeu els ous amb el parmesà. Ha de quedar una crema espessa. Afegiu-hi el pebre.
Un minut abans que els espaguetis estiguin cuits, diluïu els ous batuts amb dues cullerades de l’aigua de cocció. Escorreu la pasta i aboqueu-la a la paella amb la cansalada amb el foc apagat si és prou gran o en un bol. Aboqueu-hi la crema d’ous i aneu remenant uns segons fins que els ous comencin a quallar. És important que no quallin del tot. Si fa falta, afegiu-hi una mica més d’aigua de cocció. Afegiu-hi una mica més de pebre negre si és el cas i serviu-los immediatament.
Observacions
És un plat indicat per a nens, un plat únic i senzill per quan anem de pressa. Per ells, proveu a afegir als espaguetis o a una pasta més petita, tipus lumachine, només la barreja d’ous i formatge, una mica més diluïda. Els hi encantarà!
Buon appetito!
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 32
Amb aquest recepte es poc probable que no es menja tot! Nyam!
La carbonara sempre la fem així, queda excel·lent!
Pingback: lapastaperalscatalans a la ràdio! | La pasta per als catalans
Mmmmmm!!!! l’altre dia van venir les meves nebodes a sopar i els vaig fer aquesta recepta tal i com tu proposes! Els hi van encantar! (i a nosaltres també, és clar!) Gràcies!
Felicitats pel bloc! T’anirem llegint!
Author
Gràcies Anna! Que be que us agin agradat. Molts records
Pingback: Spaghetti alla puttanesca a la Cuina de Carbó | La pasta per als catalans
Pingback: Cap a la Garriga! | La pasta per als catalans
Pingback: lapastaperalscatalans al Deixa’m tastar | La pasta per als catalans
Jo la faig igual que tu, amb la ceba i tot. La feinada que tinc per convèncer la gent que aquella pasterada lletosa que fan als restaurants és al·lucinant. Paciència! De moment, a casa, la mengem com Déu mana.
Author
eheh 🙂
Gràcies per el comentari!
Una abraçada
I all no n’hi poses?
Author
no, mai.
Avui provaré de fer-los. Suposo que el parmesano es posa en el moment de barrejar l’ou amb la psta,no?
Author
No! Has de barrejar el parmesà amb l’ou primer, obtenir una crema espessa i després aquesta crema amb la pasta.
Ja em diràs. Bon profit!
Pingback: Pasta amb crema d’ou i parmesà amb carbassons (Carbonara trista) | La pasta per als catalans
Heretge! Res de tirar els ous a la paella!
El tall enrossit va directament dins la mescla d’ous i formatge. Quan la pasta és al dente, la traiem de l’aigua sense escórrer-la del tot i l’aboquem al bol dels ous, fora del foc. Amb la temperatura de la pasta ja n’hi ha prou per a coure l’ou sense que qualli.
De tota manera, gràcies per posar una bona recepta de carbonara i per esmentar el pecorino i el guanciale!
Author
Gràcies a tu per el comentari. El procediment que dius tu és com ho fan a Roma. A casa meva és passen molt poquet pel foc. No fem truita de carbonara, l’ou no qualla, però ens agrada més així 🙂
Pingback: La carbonara sense crema de llet arriba a TV3 | La pasta per als catalans
El guanciale di maiale potser s’assembla més a la papada que no pas a la cansalada viada, no?
Author
Sí és això, la papada. Ho eh descobert fa poc perquè a la xarcuteria no l’he vista mai. M’ho han dit. Se’n fa de viada?
Pingback: lapastaperalscatalans al Deixa’m tastar | La pasta per als catalans
Pingback: Xerrada: Com cuinar la pasta | La pasta per als catalans
Molt bons!! M’ha anat molt bé la teva recepta! Moltes gràcies!
Author
Gràcies a tu Marina!
Pingback: Cuines | En Joan Jofra t'ho resol
Pingback: GFCF spaghetti carbonara recipe | PaulJonesBlog.com
Pingback: Curset al Casino de Constantí i la botiga de productes italians Ma che bontà de Tarragona | La pasta per als catalans
M’ha agradat molt perque hem serveix perfer un treball a l’escola gracies deu !!!
M’ha agrada molt espero tornar a fer una recepta per anar a aquesta web
Author
Moltes gràcies Irene!
Pingback: Espagueti a la carbonara | Na Maria per la cuina
Pingback: Carbonara i #carbonaragate. Punt i final. | La pasta per als catalans