Tortell de pasta fresca amb rovellons i acompanyat de pèsols i cansalada viada

Antonella Tagliatelle, Vegetals 10 Comments

Compartir aquesta entrada

Aquesta vegada arribo tard per la Recepta del 15 del bloc Els fogons de la bordeta. Més val tard que mai! Aquest mes anaven de bolets i per fer alguna cosa diferent he muntat un tortell.

Per cert sabeu que si voleu buscar totes les receptes de pasta per ingredient només heu de fer clic a l’ingredient en el llistat que teniu a la dreta? Per bolets per exemple us sortirà tot això.

He aprofitat de aquesta mostra de pasta fresca sense gluten que em van enviar l’altre dia perquè la proves.

És de la gent de Sempreteca. M’expliquen que treballen amb Erre de Vic (per això els paquets que m’han arribat no porten el llur logo) però la pasta és la mateixa. Es guarda a la nevera i al paquet es diu que es pot congelar. És la primera vegada que tasto una pasta sense gluten, a més fresca i amb sabors. Aquestes eren tagliatelle amb verdures, a Itàlia li diem paglia e fieno. Com a gust no sabria opinar, no puc confrontar amb altres pastes sense gluten. Com a textura molt bé. Han aguantat la cocció i la estona que he necessitat per muntar el plat força bé. No s’han desfet ni enganxat.

Al mercat aquest matí tenien rovellons però podeu fer servir qualsevol bolet.

Ingredients per a 4 persones

  • 350 gr. de tagliatelle fresques (amb verdura o normals)
  • 400 gr. de pèsols (he fet servir una bossa de pèsols congelats)
  • 100 gr. de cansalada viada amb pebre
  • mitja ceba
  • 200 gr. de rovellons (o un altre bolet)
  • 150 gr. de mascarpone
  • 2 rovells d’ou molt frescos
  • 50 gr. de mantega
  • parmesà ratllat
  • escates de parmesà
  • oli

Preparació

Comencem amb els pèsols. Talleu la ceba i la cansalada en trossos no massa petits.

En una olla escalfeu 4 cullerades soperes d’oli i coeu la ceba i la cansalada amb flama suau. La cansalada s’ha de tornar una mica transparent.

Afegiu-hi els pèsols i una miqueta d’aigua i coeu fins que els pèsols estiguin al vostre gust.

Deixeu que l’aigua evapori, no han de quedar caldosos. Ajusteu de sal i reserveu-los

Netegeu i talleu els bolets en tiretes.

Salteu-los en una paella amb un raig d’oli i una mica de sal. Quan estiguin fets reserveu-los.

Per donar la forma al tortell he fet servir un motlle de silicona de aquests amb un forat al mig i l’he revestit amb paper d’alumini perquè hi tinc mania a la silicona i perquè he pensat que m’ajudaria en el moment de treure la pasta del motlle.

En un bol prepareu una crema amb els rovells d’ou i el mascarpone, sal, pebre i un parell de cullerades de parmesà ratllat.

Coeu la pasta, escorreu-la molt al dente i guardeu una mica d’aigua de cocció.

Torneu a abocar la pasta a la olla encara calenta, afegiu-hi la mantega, la crema de mascarpone i els bolets. Remeneu fins que tot estigui ben amalgamat. Si us sembla sec afegiu-hi una mica d’aigua de cocció, no massa si no no agafarà la forma del motlle.

Aboqueu la pasta al motlle, compacteu-la una mica i doneu-li la volta al plat que portareu a taula. Ompliu el forat amb els pèsols (que han de ser calents), decoreu amb unes escates de parmesà i serviu.

Si feu la mateixa recepta amb pasta seca, afegiu una mica de llet a la crema de mascarpone i una mica de mozzarella a la pasta i passeu-lae pel forn perquè es gratini una mica abans de donar-li la volta. En aquest cas recordeu que la pasta s’ha de coure exactament per la meitat del temps indicat al paquet.

Buon appetito!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 10

  1. Això de la “panxeta” m’ho has fet buscar i tot; vols dir cansalada. Ja sabia que no podia ser bò… :-)) Per fer la versió vegetariana me l’estalvio i prou o tens alguna alternativa?

    1. Post
      Author

      Hola,
      això de la panxeta va ser tota culpa del Condis que ho té a l’etiqueta… jo em vaig fiar. M’ho han senyalat al Facebook i al Twitter. La revolució dels anti-panxeta! 🙂
      Ara m’hi poso i ho canvio per tot arreu… no només en aquest post. 🙂
      Per la versió vegetariana sí, no en poses i prou, potser podries posar una mica més de ceba i que estigui una mica més feta abans de afegir els pèsols.
      Gràcies!

      1. Gràcies!
        La panxeta, a l’Alt Urgell i arreu del país, és allò que et queda després de menjar-te les receptes d’aquest bloc. Amb cansalada o sense; vegetarianes incloses. De fet, jo ja em noto més panxolina només de llegir-les… 🙂
        Ara ja sabem de qui és la culpa 🙂

        1. Post
          Author
    1. Post
      Author
  2. Ajajajajaj… aixó de panxeta tot depen del lloc on visquis.
    Aqui al ALt Urgell, tu demana panxeta a la carnisseria i t’en donaran un bon tall!!!
    Magnifica recepta i endavant!!!
    Salut.

  3. Efectivament, la “panceta” que diuen en castellà, és la cansalada viada de tota la vida. El que passa és que s’ha anat introduint aquesta interferència “panxeta” que no vol dir res, tan sols és una traducció literal del castellà i prou. O sigui que el correcte és: cansalada viada, que pot ser fumada, empebrada, etc… Condis i d’altres supermercats farien bé de corregir-ho. Una abraçada.

    1. Post
      Author

      Sí al final és això. Jo, a part de veur-ho escrit al Condis, estava convençuda que era correcte també perqué en italià diem pancetta. Formaggio, formatge, pancetta, panxeta.
      Tenia una seva lògica 🙂

  4. Pingback: Recetas de otoño Vol.2: setas | parliandodegourmet

Respon a Lourdes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *