Les paraules que no us vaig dir (a la presentació!)

Antonella El llibre 20 Comments

Compartir aquesta entrada

Jo tenia tot el discurset preparat, totes les persones a qui volia donar les gràcies, una introducció del llibre, això i allò, i res. Aquell poc que em va sortir em va sortir tot desordenat. No hi estic acostumada.

A la presentació del llibre La pasta per als catalans

Doncs ho faré ara, que quedo millor escrivint que no pas parlant (encara que trobo que a la ràdio no quedo malament, o no?). Això va per qui hi era i s’ha quedat curt perquè m’he emocionat i per qui no va poder vindre

Doncs res va ser arribar i van començar a entrar persones, persones i persones. Jo em pensava de trobar-me amb els amics i amb la família i no. Molts de vosaltres heu vingut d’Arenys de Munt, de Terrassa, de Tarragona només per la meva presentació. Gràcies. De tot cor.

Vull agrair a vosaltres, els lectors del bloc. A tots els seguidors de Facebook i de Twitter que han contribuït enormement que el bloc es coneixes a la xarxa i als blocaires que han fet receptes meves i les van publicar en els seus blocs. Sense vosaltres no hi hauria Premis Bloc Catalunya i no hi hauria llibre.

A la Mireia Carbó, que ha tingut l’idea, a l’Isabel Monsó i a l’Enric Viladot els directors editorials de Viena Edicions que han cregut en el projecte, i sobretot a l’Isabel que quan diu que no hi havia faltes al material que l’enviava menteix, al Queco Novell que ens ha fet una presentació maquíssima, al Fermí Puig que ha escrit un pròleg que és la millor part de tot el llibre, al Carles Sanmartí per la seva generositat com a sponsor de l’esdeveniment, a la Núria Aparicio, LaPendeja, que ha dibuixat les il·lustracions més maques del món (i el meu logo!), als conillets d’indi que passen per casa meva i proven plats, als mitjans que m’han convidat aquests dies a parlar del llibre, al Jordi Corominas i a la Rosa Badia del programa Tot és comèdia a la Cadena SER Catalunya, al Marc Orozco del Deixa’m Tastar de Ràdio Santa Perpetua, al Jaume Cabot de Estem perdent els papers de Ràdio Vilassar, a l’Ester Casanovas i Carles Balldelou del programa Pagesos de Ciutat de Ràdio Santa Perpetua, al Ferran Medina del programa Tu i jo segona hora de Ràdio Canet de Mar.

El llibre… l’idea del llibre la va tenir la Mireia.

– I perquè no escrius un llibre? – em va dir un dia.

– Vols dir?

– Deixa’m parlar amb la meva editora.

Des de aquí a la trucada de l’Isabel de Viena i a tenir el llibre entre les mans, van passar 3 mesos i mig.

Vaig passar les vacances de Nadal tancada a casa de la meva mare trucant cosines, tietes, amics, amigues. Mirant aquells libres de cuina que tenen 40 anys amb receptes que d’anys en tenen 60, xerrant amb els amics del meu germà que donaven consells (el meu germà, Alessandro, cuina més bé que jo). Vaig tornar amb uns quants papers i amb l’estructura del llibre feta. I vinga a redactar. Vaig provar quasi totes les receptes, de moltes salses vaig fer només una dosis, la vaig tastar, fantàstica! i cap al congelador. Les que no vaig poder fer les vaig encomanar a la família: fes això i pesa-ho tot! Vull saber ex-ac-ta-ment com la fas! Capito? Un sergent vaja.

Gràcies família per la paciència! Són molt macos tots, com estic fora es deixen torturar…

Vaig dividir les receptes en capítols temàtics, Les clàssiques, aquelles receptes que no podien faltar en un llibre de cuina italiana, Amb verdures, llegums i formatges, Amb carn, Amb peix, Al forn. Això no vol dir que una recepta amb verdura no porti carn. He fet una divisió considerant l’ingredient principal de cada recepta. Totes són receptes molt fàcils, que no cal ser cap cuiner per preparar-les totes amb ingredients de mercat, que es troben fàcilment.

Hi ha un glossari dels 30 formats de pasta que es troben més fàcilment a Catalunya, una cosa molt important crec que faltava al bloc, cada format amb el seu dibuix.

Hi ha aquella foto tan maca que vaig penjar al bloc en la recepta de la pasta al forn amb Ragù napolità on surten la meva mare Bianca, l’avia Maria i la besàvia Bianca en la cuina de la besàvia l’any 1947 trencant pasta per el ragù del diumenge.

Que més… us volia dir que el meu besavi patern, Antonio, tenia una barca i transportava la pasta de Gragnano del port de Torre Annunziata, el poble al costat del meu, a La Spezia a prop de Gènova i que fa poc que vam trovar la foto de la barca en un llibre de fotos històriques del meu poble, Torre del Greco. Que l’avi matern, nonno Augusto, venia farina. Que els gnocchi que feia la meva avia materna, nonna Maria, la que surt a la foto, sense patates, eren els millors del món mundial. Moltes coses us volia dir. Bé, ho faré més bé en un altra ocasió.

Estic molt contenta de com ha anat tot. Grazie, grazie, grazie mille.

Us deixo amb les fotos!

La Casa del Llibre de Rambla de Catalunya

Presentació de La pasta per als catalans

Mirate’l!

A la presentació del llibre la pasta per als catalans

Tots vosaltres

foto

foto

IMG_6868

L’Isabel parlant, ella sí que ho ha fet bé!

foto

La cua!

La cua!

La dedicatòria!

A la presentació del llibre La pasta per als catalans

Amb l’Isabel i en Queco

IMG_6856

Con mamma e papà

IMG_6862

Amb uns personatges famosos. A partir de la dreta en Fermí Puig, en Carles Sanmartí, en Sandro Desii i en Ramon Ganyet

IMG_6861

Amb els meus super amics

foto

IMG_6866

En fi. La pasta per als catalans: un llibre amb molt bon gust!

IMG_6867

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 20

  1. Anto la presentació va estar molt i molt bé! És cert que la manca de temps i cert nerviosisme (no m’estranya amb la gentada que hi havia!) no et van permetre explicar tot el que tenies previst! Ens hagués passat a tots! Però ara ja ho has fet aquí! Un plaer haver vingut a la presentació i haver tingut el privilegi de tastar, de mans de l’autora, una de les receptes del llibre! 😉

    Una abraçada!

    1. Post
      Author
    1. Post
      Author
  2. Antonella, m’encanta que hagis pogut escriure un llibre i que estiguis tenint tant d’èxit. No vaig poder anar a la presentació però el teu receptari serà un must d’aquest Sant Jordi.
    I a menjar pasta com bojos! 🙂

    1. Post
      Author
      1. Per cert, signaràs llibres aquest Sant Jordi? Si l’aconsegueixo amb la teva signatura em trauré una mica l’espineta per haver-me perdut la teva presentació… 🙂

        1. Post
          Author
  3. Sí, jo també vaig ser-hi! No em volia perdre la presentació. Sóc molt fan de la cuina italiana i et segueixo des de fa força temps. Enhorabona per la feina! El llibre és fantàstic: clar i directe a la pasta!

    1. Post
      Author
  4. Io purtroppo non ci sono stato in questa emozionante giornata a La Casa del Llibre. Ma ho letto il tuo libro e mi ho reso conto di una cosa molto speciale che si sente al leggerlo: AMORE, amore per quello che fai, che hai partorito come un figlio, TENEREZZA, quella tenerezza che si trova sempre quando parli di Napoli e che a me fa venire la pelle d’oca. Mi ricordo ancora quando mia moglie (scomparsa) mi ha detto quando ti ha visto nella tv, “quina rialla més bufona que té”.
    E quando sei venuta al mio negozio e giravi come una bambina in un parco divertimento, ho sentito che pure gli sofrzi del mio sogno (il negozio) ne valevano la pena. Un abbraccio. Sei grande!!

    1. Post
      Author
  5. Jo no he pogut assistir a la presentació, però el teu llibre serà el meu Sant Jordi, moltes felicitats!!!

    1. Post
      Author
  6. Jo, que he tingut el plaer de degustar molts dels plants de pasta que ha cuinat l’Anto, puc donar fe de que són exquisits. Un bon treball per divulgar la bona pasta. Felicitats!!!

    1. Post
      Author
  7. Grazie mille a tu Antonella!!
    No vaig poder assistir a la presentació, peró ara amb les teves paraules i les fotos que has posat es com si hi hagués estat.
    Faré tots els possibles per venir a veure’t el dia de Sant Jordi.
    Felicitats pel bloc i pel llibre!!!!

    1. Post
      Author
  8. Pingback: Pasta con calabacín y gambas (De La pasta per als catalans) | A Pie in The Sky

  9. Mira, l’Antonella ja ha penjat la entrada explicant com ha anat la presentació!

    Que bé nena, que fantàstic que ha anat tot i quin super llibre que has fet! Espero que m’el puguis dedicar la propera vegada que ens veiem i que avui acabis amb el canell mort de tant escriure dedicatòries.

    Una abraçada de part meva i d’en Carles, va ser un plaer tenir-te al programa. In bocca al lupo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.