El menú d’un dinar

Antonella Peix 7 Comments

Compartir aquesta entrada

Fins ara m’havia resistit en posar receptes al bloc que no fossin de pasta, perquè no volia que es perdés la essència del bloc, que vol ser exclusivament de pasta. Però me’n demanen (per sort!), doncs he pensat que quan tingui amics per dinar o sopar, redactaré un post amb el menú de aquell dia.
I comencem amb el dinar del dissabte passat, molt simple.

Com per primer plat vaig escollir pasta amb peix, vaig preparar uns entrants de peix amb una mica de substancia seguits del primer plat. Sense segon plat.

Hi havia unes torrades amb mantega i anxoves i una punta de pebre negre.

Això és molt típic dels diumenge de casa meva a Itàlia, encara que en lloc de pa es fa servir la semolella, un pa de sèmola molt típic del meu poble. Recordo que de petita, els diumenges al matí se’n venien per el carrer.

Uns peixets fregits sense cap secret

Unes vieires gratinades amb crema de carxofes.

Aquesta ha sigut una meva invenció: per a 12 vieires he necessitat

  • 4 carxofes
  • una bona picada de all i julivert
  • oli
  • sal
  • pebre
  • pa ratllat

He fet servir la olla a pressió: hi posem els cors de les carxofes tallats primets, 3 cullerades d’oli, la picada de all i julivert, una mica de sal i hi afegim aigua (que no cobri del tot les carxofes).
En 5 minuts a partir del xiulet de la olla a pressió estaran cuites. Le trèiem amb una escumadora i les passem per el minipimer. Afegim aigua de cocció fins a obtenir una crema no massa liquida.
Posem les vieiries en una safata per el forn i posem una cullerada de crema de carxofa per cada vieira. Empolsem amb pa ratllat, un raig d’oli i cap al forn per 10-15 minuts a 180º, fins quan no es formi una crosta.

I un pastís fred de salmó, que va agradar molt.

La recepta no és meva, és treta del llibre de la Termomix italià, es pot fer també sense la maquina.

  • 10 gr. de gelatina en fulles
  • 50 gr. de parmesà ratllat
  • 100 gr. de nata de cuina
  • 400 gr. de ricotta
  • 250 gr. de salmó (jo acabo sempre posant-ne més)

Posem la gelatina en remull en aigua freda per 10 minuts. En una olla mesclem la nata amb el parmesà i la gelatina escorreguda i deixem coure a flama baixa per 5 minuts. Deixem que es refredi una estona.
Agafem un bol (o un motlle de qualsevol altra forma) i el folrem abans amb pel·lícula transparent i després amb el salmó.
Afegim la ricotta a la barreja de nata i triturem amb el minipimer. Aboquem la meitat de la barreja al motlle. Afegim la resta de salmó a la barreja, tornem a passar el minipimer i la aboquem al motlle. Tapem amb pel·lícula transparent i cap a la nevera per almenys tres hores. Millor fer-lo la nit abans per el dinar del dia després o al matí per el sopar.

De primer plat hi havia Spaghetti allo scoglio. Aquesta és una foto de la salsa

Per els nens Tagliatelle a la bolonyesa.

De postres la Nuni, del bloc Cuinetes, va portar aquesta fantastica mousse de maduixes i llimona
La recepta al seu bloc.

Ah! I el limoncello home made, a la pagina Facebook del bloc hi trobeu dosis i fotos.

A veure quan serà el pròxim dinar!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 7

    1. Post
      Author
  1. Pingback: Pastís de salmó i ricotta | Cuinetes

    1. Post
      Author
    1. Post
      Author

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.