Gnocchi di patate amb col

Antonella Gnocchi de patates, Vegetals 6 Comments

Compartir aquesta entrada

gnocchi de patates amb col

L’altre dia vaig provar aquest plat típic dels Abruços. La recepta estava al llibre Il cucchiaio d’argento. Una mica adaptada, com sempre.

I perquè. Perquè us vull presentar en Quirino, titular de l’agencia de viatges Il viaggetto, especialitzada en escapades en aquesta bonica regió d’Itàlia.

Antonella i Quirino

A la seva web en Quirino [pronúncia: Qüirino] ens explica que els Abruços són

…una gran comarca, situada al centre d’Itàlia només a dues hores de Roma, però ja ben lluny de la massificació turística. La nostra intenció és presentar-vos una regió, poc coneguda, però que no té absolutament res a envejar a altres destinacions turístiques més visitades. Es tracta d’una comarca essencialment muntanyosa, encarada a l’Adriàtic, amb una bona part de petits nuclis esparsos integrats en el paisatge. Geogràficament aïllada de la resta del país, els seus habitants tenen fama de tenir un caràcter aspre i acollidor alhora, fort i amable.

Doncs us animeu a fer un viaggetto? Per tots aquells que faran la reserva esmentant La pasta per als catalans hi haurà un llibre meu de regal inclòs en el preu. Entre les diferent rutes que proposa també n’hi una encarada a la gastronomia!

I passem a la recepta.

Primer de tot els gnocchi de patates, que encara no havia publicat mai. La nonna materna sempre en feia de farina i aigua, la meva mare també i el meu pobre pare que està acostumat als de patates que li feia la seva mare, només en menja en raríssimes ocasions. I jo tampoc en faig sovint, perquè aquí a casa no agraden, ni els uns, ni els altres.

Primer de tot s’ha de trobar una patata amb pell gruixuda, groga per dins, que es pugui aixafar fàcilment, farinosa. La veritat és que faig servir les patates que la senyora Anita, que té un hort al poble maquíssim i que el dissabte fa mercat, compra per les gallines. Ni les ven. La pitjor patata, però per els gnocchi la millor.

patates per gnocchi

Ingredients per a 4 persones

Per els gnocchi
La proporció és, més o menys, 150/200 g de patates per cap i la farina que absorbeixen. Si arribeu a fer servir un kg de patates hi podeu afegir un ou a la massa. L’altre dia no el vaig fer servir perquè estava cuinant només per mi.

Per el condiment

  • 300 g de col
  • 100 g de cansalada viada amb pebre en un parell de talls
  • 200 g de tomàquets sencer de llauna (o 4 tomàquets madurs)
  • 1 ceba
  • 1 dl d’oli
  • parmesà o pecorino
  • sal

Preparació

Primer els gnocchi: bulliu les patates amb tota la pela. Quan estiguin fetes peleu-les i aixafeu-les amb el passapuré.

aixafem les patates

 

atates aixafades

Afegiu-hi la farina a poc a poc (i si heu fet servir prou patates també l’ou) i amasseu-ho fins que la massa tingui prou consistència. A casa meva no s’hi posa sal a la massa. La sal va a l’aigua quan és el moment de coure’ls.
Ara feu-ne un cilindre de 2 cm de diàmetre i talleu-lo en rodanxes de 1 o 2 cm de gruix.

tallem els gnocchi

Doneu la forma als gnocchi amb el dit (els que fa la meva mare tenen més gràcia) i deixeu-los a reposar sobre un drap amb una mica de farina, coberts amb un altre drap.

gnocchi de patates

Ara llaveu i talleu la col a trossets, ratlleu la ceba i talleu la cansalada en daus petits.
En una cassola escalfeu l’oli, afegiu-hi la ceba i la cansalada i abans que la ceba agafi color afegiu-hi la col.
Afegiu-hi una mica d’aigua, els tomàquets pelats (he fet servir els tomàquets de llauna, en particular els Pomodorini de collina Mutti, perquè ara els tomàquets no valen res), ajusteu el punt de sal i coeu-ho fins que la col no estigui feta.

Jo sóc una apassionada de l’olla a pressió, doncs hi he afegit un dit d’aigua, he tancat la olla i adéu. 15 minuts i estava fet. Si no feu servir la olla a pressió heu de controlar que no se sequi massa, en aquest cas aneu afegint aigua.

Coeu els gnocchi en aigua amb sal. Els gnocchi estan fets quan suren. Millor treure-los amb una escumadora.

Poseu-los al plat i cobriu-los amb un cullerot de col (repartiu la cansalada en tots els plats!).
Completeu amb pecorino o parmesà.

Ara tinc ganes d’anar als Abruços veure com els fan allà!

Buon appetito!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 6

  1. Doncs mira, no et dic que no! Prenc nota del viagetto… que mai se sap i la regió sembla que s’ho val! I si a més tenim un llibre teu inclòs al preu ja… no vegis!! Per cert, els gnochis t’han sortit molt xulos, veient les fotos em vénen ganes de fer-ne, que mai ho he intentat! Petons

    1. Post
      Author
  2. vaig fer-ne la setmana passada, tenen feina però val la pena. el meu fill de 5 anys, que és un llepa-fils, em va dir que era el millor dinar que li havia fet mai… ja us he dit que val la pena 🙂

    1. Post
      Author
    1. Post
      Author

      La conec, la conec. La tinc en la carpeta “da fare” des de fa un parell d’anys 🙂
      Ja la farè! A veure si agraden al bambino, que de moment de gnocchi no en vol saber.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.