Restaurant Acqua&Sale: una visita

Antonella Botigues i restaurants 3 Comments

Compartir aquesta entrada

Per dues vegades m’han demanat de recomanar restaurants a la ràdio, l’any passat al Via Lliure, on amb el David de lahoradelbagel.com vam parlar de pasta i de restaurants catalans a Catalunya i fa un mes, quan vaig anar a La Tribu de Catalunya Ràdio a parlar de pasta amb el Nandu Jubany.
Aquí teniu els podcasts si els voleu escoltar.

El del Via Lliure està molt bé, hi surten molts restaurants (alguns els tinc a la llista per anar-hi) i suggeriment dels oients.
Les dues vegades vaig recomanar el restaurant Acqua&Sale que està al Poble Nou, Joncar 17.
Encara no us en havia parlat, doncs aquí va.
Hi vaig tornar fa poc, a una trobada que ens va organitzar el Giuseppe, propietari i xef del restaurant.
Giuseppe és de la Basilicata i la seva dona, l’Angela, que l’ajuda al restaurant, és calabresa.
Ell va treballar molt a restaurants italians en diferents ciutats d’Itàlia i l’estranger, Londres, Estats Units, Grècia i després d’unes vacances a Barcelona van decidir vindre a viure aquí.
Primer ha treballat a un restaurant que si no recordo malament es diu Trattoria Buongiorno i després el 2010 va obrir l’Acqua&Sale.

El lloc té molt encant: parets altes, llum, cuina i brasa a la vista, un piano, musica en directe els diumenges.

Acqua&Sale

Acqua&Sale

La cuina és típica del sud Itàlia, molta de la matèria primera ve d’allà, també els vins.

La pasta fresca la fan ells, orecchiette, strascinati, la que sigui, els postres també.

La carn és d’un proveïdor de Camprodon i les salsitxes les fan ells.

Acqua&Sale

El dia de la trobada vam tastar una burrata amb tomàquets al forn, bona de veritat. I a mi la burrata no m’agrada.

Acqua&Sale

Després unes orecchiette amb bròquil i salsitxes, uns strascinati amb bacallà (recepta semblant als espaguetis amb bacallà, però la pasta era fresca i al nero di seppia), carn a la brasa i ceps saltejats.

Acqua&Sale

Acqua&Sale

 

Acqua&Sale

Les salsitxes les fa amb fonoll selvàtic. Són boníssimes! Em recorden de quan era petita. No se perqué però als petits les salsitxes eren amb finocchietto.
Dunque! s’hi ha d’anar. I digueu-li que veniu de part meva!!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 3

  1. Per què demanes burrata si no t’agrada?!!1!
    Per cert, a Estats Units vaig comprar una vegada (i només una) salsitxes estil italià. Només em van agradar a mi, eren unes botifarres molt especiades, molt fortes d’anís i, especialment, de fonoll. Ara m’hi has fet pensar…

  2. Hola

    El tinc a l’agenda com a pendent
    A veure si per Nadal ens fem un autoregal amb la dona………….
    La recepta de la tele La vaig fer sense el brou i va sortir prou bona ………..

    1. Post
      Author

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.