Restaurant Cubica: una visita

Antonella Botigues i restaurants 2 Comments

Compartir aquesta entrada

Un molt bon amic em va trucar una nit d’aquest restaurant: – Antonella! Hi has de vindre. – Peremptori. Inapel·lable.
I jo que sóc bona nena hi vaig anar.
A la porta aquest cartell.

Cubica

El Cubica, Carrer de Regàs 30, és un restaurant italià senzill i acollidor. A l’entrada hi ha la barra, es baixen uns esglaons i hi ha la sala. Al final de març fa just un any que van obrir.
L’ànima del restaurant és el Matteo Gavazzi, 32 anys amb tanta experiència en la cuina que la pregunta neix espontàniament: però a quina edat vas començar a treballar? Al 14 anys és la resposta.
Matteo és de Milà i va treballar entre altres al Principe di Savoia, 6 anys a la Locanda Locatelli de Londres, al Xemei de Barcelona. A la cuina l’ajuda l’Andrea, en sala Patrizio, Lorenzo, Pasquale. Tots molts simpàtics. Ambient italià total.

El plats que vaig tastar jo, de la carta, no han sigut plats clàssics que pots trobar en el clàssic restaurtant italià. Poc tradicionals i boníssim.
Va començar amb unes sardines…

Cubica

…després una torrada amb verdures saltejades i rovells d’ou arrebossats que potser ha sigut el plat que em va sorprendre més amb els rovells d’ou crus per dins…

Cubica

…un tàrtar de vedella ecològica amb xip parmesà cruixent…

Cubica

… una carxofa farcida de xai cuit a baixa temperatura (era melmelada de xai pràcticament, diví i a mi el xai no m’entusiasma)…

Cubica

… raviolone trufat farcit d’espinacs i ou….

Cubica

… tiramisú que no he fotografiat, molt bo, sense nata òbviament, només mascarpone, molt delicat, massa gran! Ideal per compartir.
I xocolatines per acompanyar el cafè.

Cubica

Per cert, després de l’aigua San Pellegrino i de veure de lluny birra Peroni, jo ja m’esperava un Illy, un Lavazza i no. No li vaig demanar si a la cuina tenen la moka, la pròxima vegada ho faré.
De dilluns a divendres al migdia hi ha menú a 15€ (primer, segon, beguda, postres o cafè) o 11€ per mig menú.

Cubica

El pa, la focaccia i les postres (les xocolatines i les llaminadures també) els fan ells.
Res més. Aneu-hi. Peremptori. Inapel·lable. I digueu-li que hi aneu de part meva!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 2

    1. Post
      Author

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.