Menú per partits de futbol: pizzes

Antonella Pizza 21 Comments

Compartir aquesta entrada

M’he passat tota la temporada sopant pizza les nits que hi havia el Barça a la tele.
És que nosaltres a Nàpols som supersticiosos. Jo no eh!, però si preparo la pizza per uns quants partits i el Barça guanya i la nit que no en fai el Barça perd, no hi crec eh! però si ha Barça a la tele hi ha pizza per sopar.
He de dir que a Nàpols hi ha molta poca gent que prepara la massa per la pizza a casa. Primer perquè tenim pizzeries cada 50 metres i demanar 3 pizzes i 3 cerveses a casa vol dir esperar màxim 20 minuts i gastar 2,50€ per una Margherita, la pizza més senzilla. També perquè si vols fer una pizza una mica diferent a la teva manera, te’n vas a la pizzeria i et compres la massa ja feta. No sabria dir ara quan val 1kg de massa però si teniu curiositat m’informaré (ja ho sé, 2€/kg).

Aquí les coses son diferents, així que m’he espavilat. Aquestes dosis son del llibre espanyol de la Termomix i coincideixen amb les de llibre italià i amb les dosis que tinc de l’avia. El procediment amb la maquina és super-ràpid, a mà una mica menys però no és res de l’altre mon.

Ingredients

  • 200 gr. d’aigua
  • 50 gr. d’oli
  • 25 gr. de llevat fresc (Levital, es troba al Caprabo, Mercadona, Bon Preu)
  • 400 gr. de farina
  • 1 cullereta de sal
  • mitja cullereta de sucre

Preparació amb la Termomix

Poseu l’aigua i l’oli al vas i programeu 30 segons, 37º, vel 1
Afegiu-hi el llevat, 5 segons, vel 4
Afegiu-hi la farina, el sal i el sucre i programeu 1 minut vel Espiga.

Preparació a mà

Mescleu la farina amb la sal i el sucre i poseu-la en un bol molt ample.
Escalfeu l’aigua i feu dissoldre el llevat.
Aneu afegint l’aigua amb el llevat a poc a poc a la farina i barregeu amb una cullera de fusta. Quan tota l’aigua s’hagi absorbit, continueu amassant amb les mans. Afegiu-hi l’oli i continueu fins que s’hagi absorbit del tot.

La massa ha de pujar per dues hores en un lloc sense corrents d’aire, idealment a una temperatura de 23º.
Jo la poso en un tàper tancat, puja de meravella.

Aquesta és la meva massa abans.

I aquesta la massa després de 20-25 minuts al forn.

Ara que tenim la massa anem per pizzes.
Els ingredients basics, tomàquet i mozzarella. Per el tomàquet faig servir pots de tomàquet triturat. N’he provat un de la marca Mutti, especial per a pizzes, en tenen al Caprabo, que és tomàquet amb aromes de all, ceba, orenga i alfàbrega. Està força bé i dona un gust una mica diferent a la pizza. Per la mozzarella normalment utilitzo la Copirineo per a pizzes. Ara se’n troba de sencera, en lloc de la triturada. Millor, i aguanta més temps a la nevera. No m’agrada posar-hi mozzarella fresca en bosses perquè una vegada al forn es desfà, es torna aigua i a la pizza no queda res.

Les pizzes a mi m’agraden senzilles, a Nàpols sempre demano Margherita amb tomàquet mozzarella i alfàbrega.

Però la pizza casolana és una de aquelles coses que cadascú es fa a la seva manera.

La meva versió simple de casa és amb salsa de tomàquet, mozzarella, pernil dolç i xampinyons.

Però en tinc unes quantes que potser no heu provat mai.

Pizza de carxofes

Aquesta pizza és prepara en una manera una mica especial.

Ingredients

  • 1 massa
  • 4-5 carxofes (depèn de la mida que voleu donar-li)
  • mozzarella
  • picada all i julivert
  • oli
  • sal
  • 1 safata pel forn
  • paper forn

Preparació

Talleu les carxofes a lamines i poseu-les en aigua amb una mica de llimona perquè no es tornin fosques (hi ha qui posa farina a l’aigua o julivert).
Poseu el paper forn al la safata. Poseu-hi les carxofes una al costat de l’altra, no massa escorregudes, que no es sobreposin massa. Afegiu-hi la picada d’all i julivert (no massa), una mica de sal, un raig abundant d’oli, la mozzarella i cobriu tot amb la massa de la pizza. Fiqueu els costats de la massa bé a sota, com per tancar-ho tot. Poseu al forn a 200º fins quan la massa no us sembli cuita. Una vegada ho estigui, capgireu la safata i tindreu la pizza amb les carxofes al damunt. Les carxofes s’hauran cuit amb la seva mateixa aigua.

Pizza d’escaroles

La qualitat d’escarola que tenim a Nàpols és diferent de la de aquí.

També tenim la escarola de aquí, però li diem scarola riccia (arrissada).
La nostra és una mica més dolç, però amb la de aquí també fem.

Ingredients

  • 1 massa
  • 1 escarola
  • panses
  • pinyons
  • olives d’Aragó
  • taperes
  • sal
  • oli
  • all

Llaveu i talleu l’escarola. En una paella molt ampla, sofregiu l’all sencer amb 4-5 cullerades d’oli. Com l’all comenci a agafar color, afegiu-hi l’escarola i tapeu com podeu. A poc a poc l’escarola anirà baixant.
Quan estigui a mig fer destapeu la paella perquè l’aigua s’evapori i afegiu-hi la sal, les olives sense pinyó, els pinyons, les taperes i les panses.
Quan estigui feta, prepareu la pizza.
Dividiu la massa en dues parts, la primera una mica més gran que l’altra. Estireu la bola més gran i poseu-la a una safata per el forn. Ompliu-la amb les escaroles. Tapeu-la amb la segona meitat de massa estirada. Tanqueu els bords i cap al forn a 200º fins quan la massa es faci daurada.

Pizza fregida

Tot un clàssic de la cuina napolitana, la pizza fregida!

Aquestes pizzes es poden servir així, amb sal i pebre, es poden acompanyar amb una salsa simple de tomàquet feta amb all i orenga o all i alfàbrega, o es poden preparar uns mini calzoni farcits amb ricotta, mozzarella i fuet i fregir-los (una bomba calòrica). En aquesta foto els veieu abans de passar per la paella.

Només heu de estirar la massa amb les mans i donar-li una forma rodona de 10-15 cm de diàmetre i fregir-les en una olla amb molt d’oli.

Pizza amb flors de carbassó

Quin èxit que ha tingut aquesta pizza a Instagram!

La vaig provar per primera vegada a Agropoli vecchia, un poble a pocs kilòmetres de Paestum, a un parell d’hores de cotxe cap al sud respecte a Nàpols. Si aneu de vacances a Nàpols i teniu temps, no us les podeu perdre, val moltíssim la pena.

Consells turístics a part, aquí la pizza.

Ingredients

  • 1 massa
  • 20-25 flors de carbassó per una pizza gran com la safata per el forn
  • all
  • 200 gr. de mozzarella Copirineo
  • alfàbrega
  • oli
  • pebre

En una paella poseu un raig d’oli i un all i deixeu que l’all agafi color. Abans que es comenci a cremar, afegiu-hi les flors netes i sense pistil i tallades a tires. Tapeu i coeu per 3-4 minuts. Apagueu el foc.
Esteneu la massa i feu una capa de mozzarella, afegiu-hi les flors (sense l’all), un raig d’oli, una mica de sal i el pebre i cap al forn.
Buonissima!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 21

    1. Post
      Author
  1. Ostres, a casa som molt “carxoferos”. Haig de provar aquesta pizza que, de segur, crearà adeptes!

  2. Pingback: Focaccia i pizzes a La cuina de Carbó | La pasta per als catalans

  3. Pingback: Passata di pomodoro vs Tomàquet triturat | La pasta per als catalans

  4. Bon dia!

    Ahir a la nit vaig fer la pizza invertida de carxofes…

    Antonella… ets genial!

    La massa és perfecta, ni dura ni tova. Penso provar-la amb la coca amb recapte, ja t’explicaré.

    El sabor suau i delicat. El punt de llimona que li queda a les carxofes és exquisit.

    Moltes gràcies!!

    Francesca

    1. Post
      Author
  5. Pingback: Visita a la fàbrica de pasta Sandro Desii | La pasta per als catalans

  6. Hola.
    Voldria saber si totes aquestes. Receptes i consells hi son al llibre. M’ha enganxat.
    Gràcies per donar.te a conèixe’t.
    Marta maestre

    1. Post
      Author

      Hola Marta, gràcies a tu per passar per aquí.
      Al llibre només hi són receptes de pasta, no parlo de pizzes. Algunes receptes del llibre també les pots trobar en aquest bloc, la majoria peró són noves.
      També hi ha un glossari amb 30 formats de pasta, cadascú amb el seu dibuix, i les combinacions més correctes amb diferentes salses.
      Molts records!

  7. Pingback: Escarola a la paella | La pasta per als catalans

  8. Grazie per compartir totes aquestes receptes!. A casa també hi ha sempre pizza per sopar quan fan el Barça per la tele. Es un clàssic. Compro la massa a un forn de pa que la ven en porcions congelades i és prou bona, fora de la típica Buitoni del super. A mi la que més m’agrada és la de pernil amb rúcula. (No se si es típica de la Toscana però jo la vaig probar allà per primera vegada).
    Ciao!

    1. Post
      Author

      Ahhh! On la venen? A Nàpols sempre en comprem ja feta a la pizzeria a més surt tant barata que no val la pena fer-la a casa….
      La amb pernil i rúcula també es fa a Nàpols, més a l’estiu.

      Gràcies a tu per el comentari!
      Records!

  9. Pingback: Timbals de pasta i carbassons | La pasta per als catalans

  10. Hola Antonella, avui t’he vist al programa Cuines, i m’ha faltat temps per buscar el teu blog al ordinador. Magnific!!!.
    He trobat a faltar, péro, més receptes de pizzes. Aquesta primavera passada vaig estar a Roma, i vaig menjar espaguetis fruti di mare; em van encantar!. M’agradaria penjessis algún dia aquesta recepta.
    Gracies
    M.Carme

    1. Post
      Author
  11. Pingback: Sandro Desii Actividades Gastronomicas sl – Ferran Sala Casasampere

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *