Quatre notes per explicar que va passar aquests dies amb tot això de la carbonara.
Una web francesa, Demotivateur Food, va penjar al seu canal de youtube (que per cert en el moment que estic escrivint aquest article és completament buit) aquesta recepta de la carbonara, patrocinada, així diuen, per Barilla.
Els usuaris italians de les xarxes socials s’enfaden, neix el #carbonaragate.
Barilla desmenteix la seva participació en aquest oprobi amb un comunicat:
Mon dieu! Estem oberts a totes les interpretacions creatives de la mítica carbonara, però aquesta es passa… désolé! Intenteu d’esborrar la imatge de la cansalada bullida amb aquesta recepta canònica dels nostres xefs.
I d’aquí l’enrenou: en parla tota la premsa italiana digital i no Huffington Post, Wired, L’Espresso, Panorama i molts més, la premsa internacional (!) The Guardian, The Telegraph, Le Parisien i molts més, Scatti di Gusto i Dissapore entre els blogs gastronòmics més influents d’Itàlia i molts més.
Aquí en va parlar l’Albert Molins a La Vanguardia, el mateix dia el Jordi Basté que va treure un tall de veu de fa 5 anys quan una italiana desconeguda es va queixar amb el Fermí Puig que feia carbonara amb crema de llet. Era jo i no tenia ni blog ni res. La idea del blog reivindicatiu va néixer poc després.
La gent s’ho agafa molt en serio això de la carbonara, molt. Com l’altre dia vaig penjar al Twitter la meva versió, que porta poca, poquíssima ceba, no obstant la premissa que només 2 romans sobre 10 en posen segon un sondeig que vaig fer entre tots els meus amics i familiars de Roma, m’han dit setciències, visionaria i que ja em puc retirar. Molt en serio s’ho agafan.
Massa dieu vosaltres? Jo diria que no. La carbonara des de sempre és molt, però molt maltractada a l’estranger i amb aquest vídeo els francesos s’han passat tres pobles. I una frontera.
El dia següent em van convidar a Els Matins de TV3 per explicar una mica que estava passant i en Marc Ribas del Cuines ens va fer la seva versió. Molt bé si li trèiem mantega i all (perdoneu però algú ho havia de dir).
Avui en parla també el Quim Monzó a LaVanguardia.
Mentre escrivia m’han avisat d’una nova versió de carbonara als Divendres. M’ho miro: perfecta, llàstima per la pasta pre-cuita (plorem).
Aquí teniu la meva recepta: espaguetis a la carbonara.
Ara espero fotos dels vostres espaguetis a la carbonara! Per email, twitter o Facebook. I per pur proselitisme per Sant Jordi regalaré a l’autor de la foto més maca un llibre reivindicatiu La pasta per als catalans. Apa!
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 5
Molt bé escrit i molt interessant!
Hola
Tinc tan interioritzats els teu consells i els que he llegit de cuina italiana que m’ha esgarrifat el video.
Quin fàstic de barreja rebullida només hi faltava un mitjó suat !!!!
Imagino que aquest episodi encen la tradicional lluita pels orígens de la cuina gastronomica entre italians i francesos.
Doncs jo he decidit tancar el cercle. Me’n vaig a la patria del meu besavi. Una setmana a Nàpols !! Si no et fa res et demanare consell via facebook
Author
I tant! tinc un mail que vaig enviar a un altra persona amb tots els consells gastronómics per la ciutat! Si vols te l’envio!
Author
🙂 Merci!
Hola
Doncs si que estaria be aquest mail Estarem deu dies a Vico Ecuense en un hotel que era un antiga fabrica de ciment i d’aqui amunt i avall. Hem decidit moure’ns en transport públic per poder estar mes dies encara que ens limiti el radi d’acció . Dos adults i un nen d11 anys anem a veure art (la dona) i menjar (jo) amb el nen no se que farem………….
Tots els consells que ens puguis donar seran benvinguts !!!
Mercès