Visita a la fàbrica de pasta Sandro Desii

Antonella Botigues, Botigues i restaurants 27 Comments

Compartir aquesta entrada

 

Torno a ser aquí. No tinc temps de res, només de treballar (i encara gràcies), però sí he tingut temps el divendres passat de fer una visita super interessant a un altra fàbrica de pasta catalana, la d’en Sandro Desii.
Qui és que diu que no hi ha pasta a Catalunya? Sí que ni ha! I sense retallades!

En Sandro Desii em va voler conèixer perquè una de les seves filles es va adonar del bloc quan vaig participar al programa Via Lliure de la Marta Cailà al gener i li va parlar de mi. Em va contactar en Gerard, col·laborador de l’empresa i responsable del bloc Tu mesa gourmet.

Vam quedar a un bar a Barcelona i el Sandro em va explicar el seu projecte. Va parlar molt, de tot, de la seva historia, les seves passions, els seus somnis, el seu desig de respectar la tradició sense deixar de ser un innovador, del concepte de Gastronomia inèdita. Perquè a primera vista, la pasta Sandro Desii sembla tot menys que tradicional. Aquesta és una petita mostra de pasta seca.

pastes Sandro Desii

 

Pasta amb sabors totalment nous elaborada amb tècniques totalment tradicionals que fins i tot recuperen processos més antics que ara ja no es fan servir. Pensandro en el pasado me acordé del futuro es llegeix en la primera pagina del seu catàleg. I el pensandro no és un error ortogràfic.

Comencem del principi.
En Sandro Desii va arribar a Catalunya amb la seva família quan tenia 16 anys. Els seus pares tenien una botiga al carrer Montaner de productes italians. La seva fàbrica va néixer el 1967, en un establement familiar i encara avui és així. Van canviar de lloc durant els anys i ara els podeu trobar a la Colònia Sedó, a Esparreguera. A l’arribar tens la sensació de trobar-te anys i anys enrere.
Còlonia Sedó

Còlonia Sedó

Còlonia Sedó

Còlonia Sedó

És un lloc molt maco per veure, a més hi ha el Museu de la Colònia Sedó, obert els dijous, que jo no vaig poder visitar. Una bona excusa per tornar-hi!

I aquesta és la fabrica d’en Sandro

Fàbrica Sandro Desii

Tenen un àrea de degustació, la Bodeguilla

Bodeguilla

I a la primera planta els despatxos i les maquines per la pasta i una altra sala per els gelats.

sala de producció

Fan servir motlles de bronze, així com ha de ser.

Motlle de bronze

I aquesta és una maquina per pasta laminada, que crea unes planxes de pasta que després es poden tallar alla chitarra, un procés antic en el qual un corró premsa la lamina de pasta que es posa sobre un marc de fusta amb cordes com les d’una guitarra que van de un costat a l’altre. Aquí podeu veure un imatge de la maquina antiga.

Maquina per pasta laminada

En aquell moment preparaven una planxa amb tinta de calamar, que després combinada amb una altra planxa de pasta dona vida a les Angules.

Angules

Una vegada feta, la pasta es posa en aquests assecadors on es manté una temperatura fixa de 23 graus i un grau d’humitat del 70%

Assecador

Assecador

Una vegada seca, cap a l’àrea de embalatge.
– Ves-hi, ves-hi – em va dir.
– Ja veuràs quina maquina de altíssima tecnologia innovadora fem servir! –

Embalatge de la pasta

I després una sorpresa. Dinar amb menú personalitzat muntat en la cuina que tenen en la mateixa planta de producció. Dinaré mai mes en una fabrica de pasta, envoltada d’espaguetis penjats? No crec, no.

Menú
Spaghetti i tagliatelle

Va cuinar per nosaltres el xef Axel. Aquest és el seu bloc Axel, chef en casa.

Axel
Com a entrants ravioli fregits, uns dels grans invents d’en Sandro Desii. Sí sí, perquè tot això que es produeix es el resultat de les visions d’en Sandro.

Ravioli fregits

En vam provar de sobrassada, de botifarra negra, d’esqueixada, de patata i ceba… alguns el vam acompanyar amb una miqueta de mel. Boníssims tots. L’idea és aquella d’un raviolo, però res de més lluny com a resultat. De fet la massa de la pasta no és la mateixa que es fa servir per els ravioli tradicionals que es fan bullir amb aigua. Una nova idea de street food. Menjar al carrer. Amb papereta i tot.

Ravioli fregits

A Nàpols fregim pizzes, perqué no es podrien fregir els raviolis?

Abans de passar al primers plats, un tastet de gelat d’api amb un raig de bon oli d’oliva verge. No ho hauria dit mai, però el prefereixo al sorbet de llimona que a vegades et porten en aquells dinars tant llarg per fer “neteja” entre un plat de carn i de peix.

Gelat d'api

Primer primer plat: Espaguetis a la guitarra amb gambes, carbassons i mango que cauran demà mateix! Els vam provar amb uns espaguetis industrials primer i després amb els seus. Diferencia enorme. Enorme. Aquests són els espaguetis industrials. No he fet a temps a fer la foto als altres.

Spaghetti amb gambes, carbassons i mango

Segon primer plat: Cargols de llimona amb cloïsses amb salsa verd de sake i coriandre.
Boníssims encara que el coriandre era molt fort i matava el gust de llimona dels cargols. Tinc un paquet de cargols de llimona aquí però. Els provaré amb un raig d’oli i punt, em sembla que quedaran perfectes.

Cargols de llimona amb cloïsses, sake i coriandre

Per postres una selecció de triangles fregits dolços acompanyats amb diferent gelats: de xocolata amb gelat de festuc, de gerds amb gelat de xocolata… una cosa… Els heu de tastar. Memorables.

Raviolo fregit de xocolata amb gelat de festuc

I aquí s’acaba la visita i el dinar. A més de l’Axel, vaig poder conèixer les filles d’en Sandro, la Cristina, la Patrizia i la Loretta, les tres encantadores, com el seu pare, encara que més… com ho diria… tranquil·les, perquè en Sandro és un volcà en constant erupció.
Moltes gràcies per convidar-me. I com tinc l’excusa aquella del museu…

De moment vaig provar només tres platas amb la pasta d’en Sandro.
Les pappardelle d’espinacs i ou que vaig fer amb ceps.
I les tagliatelle de tomàquet i orenga que vaig preparar amb all, oli i pa ratllat i van quedar molt bones, l’orenga se sent molt.

Tagliatelle de tomàquet i orenga amb all, oli i pa ratllat

I amb bròquil.

IMG_6425

Acabo ja. Aneu a visitar la Colònia Sedó i la fàbrica. Val molt la pena!
Bon cap de setmana a tothom.

Actualització – On podeu comprar aquesta pasta a Barcelona

– En els supermecats de tots els Corte Inglés de Barcelona

– I Love Food – C/Muntaner 476

– Temps de Terra – Plaça Camp 51

– BonApat – Passeig del Born 54

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 27

    1. Post
      Author
    2. Post
      Author

      Maria, aquí!

      – En els supermecats de tots els Corte Inglés de Barcelona

      – I Love Food – C/Muntaner 476

      – Temps de Terra – Plaça Camp 51

      – BonApat – Passeig del Born 54

  1. Pingback: Angules de blat amb gambetes | La pasta per als catalans

  2. Jo treballo en una empresa a Argentina que dues de les fàbriques fan pasta! En les altres fàbriques fan galetes, postres en pols i gominoles. Així que si vols veure com es fa la pasta a Argentina, només m’ho has de dir.
    Vaig a guardar-me el teu blog a receptari de cuina ja que hi ha pastes molt interessants!
    Petons
    Ares

    Fuet-i-Mate

    1. Post
      Author
    1. Post
      Author

      Hola Anna Maria, gràcies per preguntar-ho que m’havia oblidat de afegir el llistat a l’article.
      A Barcelona la pots trobar aquí:

      – En els supermecats de tots els Corte Inglés de Barcelona

      – I Love Food – C/Muntaner 476

      – Temps de Terra – Plaça Camp 51

      – BonApat – Passeig del Born 54

      Records!

  3. Quines dentetes, especialment amb el dinar, devia ser boníssim 🙂
    A poc a poc t’estàs convertint en visitadora turística de fàbriques de pasta 😀

    1. Post
      Author
  4. Pingback: Spaghetti alla chitarra amb gambes, carbassó i mango | La pasta per als catalans

  5. Pingback: Pasta de piment vermell de la Vera amb pop i patates | La pasta per als catalans

  6. Si. Una pasta catalana que no etiqueta en català, que no fa cap tipus de promoció ni col.laboraciô amb Catalunya, que només es preocupa de donar una imatge ben ESPANYOLA quan va per les fires. I de sense retallades res, van ser dels primers que van utilitzar la nova reforma laboral per aplicar un ERE i fotre fora a gent que feia més de 20 anys que era a l’empresa.

    1. Post
      Author

      Hola,
      amb això de sense retallades no em referia si la empresa Sandro Desii les va aplicar o no a la seva plantilla. Això jo no ho se. Només volia fer un joc de paraules entre la pasta (diners) i les retallades (no hi haurà diners a Catalunya però pasta comestible sí).
      Per la resta em sembla que l’ultim catàleg només és en anglés i que als nous paquets ara hi surt Made in Barcelona.
      Gràcies per el comentari

  7. Pingback: Presentació del llibre La pasta per als catalans a Lleida | La pasta per als catalans

  8. Pingback: La pasta per als catalans torna a RAC1 i per tot l’estiu! | La pasta per als catalans

  9. Pingback: Una visita a Harcogourmet de Manresa | La pasta per als catalans

  10. Pingback: Tagliolini amb carbassons i les seves flors | La pasta per als catalans

  11. Pingback: Tagliolini Sandro Desii amb carxofes, carbassons, pèsols i ratlladura de llimona | La pasta per als catalans

  12. Pingback: Sandro Desii Actividades Gastronomicas sl – Ferran Sala Casasampere

  13. Pingback: Espirals amb cansalada, ceps i llet per la Gran recollida de llet | La pasta per als catalans

  14. Bona tarda,,,

    Sóm una associacio de dones de Terrassa, i estariem interessades en visitar la seva fàbrica.

    Seria possible??

    ATentament
    anabel

    1. Post
      Author
    1. Post
      Author

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.