Pastiera di pasta di nonna Antonietta

AntonellaCabells d'àngel, Plats napolitans tradicionals, Postres 20 Comments

Compartir aquesta entrada

M’ha agradat de seguida aquest repte de el taller de cuina, La recepta viatgera. – Una recepta que us faci viatjar a un lloc que us agradi… – diuen. Però les meves receptes son totes italianes, del meu país, necessitava alguna cosa més personal. I llavors he escollit una recepta, uns postres fets amb pasta, que m’ha portat directament al meu poble, Torre del Greco

El port…

El mercat, la piazzetta, com li diem nosaltres…

Post fata resurgo, diu el lema de la ciutat, que literalment vol dir després de la mort em torno a aixecar, per totes les vegades que va ser destrossada da les erupcions del Vesuvi i reconstruïda.
L’erupció del 1794 va enterrar el centre de la ciutat amb 10 metres de lava. L’església va ser completament destruïda mentre el campanar es va salvar parcialment, només es va enterrar la part inferior. L’actual basílica en estil neoclàssic, va ser inaugurada el 1827 i es va construir sobre les ruïnes de la de l’antiga església. Quants pobles tenen una església més alta que el campanar?

I ara la recepta. La pastiera di pasta de la nonna Antonietta.

És un pastís dolç, una recepta coneguda a l’àrea napolitana però típica de Torre, tan típica que l’avia materna, la nonna Maria, que era de Nàpols, no la coneixia (i em sembla que tampoc l’hagi volgut tastar mai). Juraria que feia 20 anys que no en menjava. Va quedar tal com me la recordava. Teniu present Proust, l’epifania, les magdalenes?

Ingredients

  • 200 gr. de fideus de cabell d’àngel
  • 300 gr. de sucre
  • 6 ous
  • 125 gr. de llet
  • 50 gr. de mantega
  • poncem confitat a trossets (al gust)
  • canyella en pol
  • pell ratllada de una llimona
  • sucre en pol

Preparació

Coeu la pasta com de costum, amb sal, i escorreu-la quan estigui al punt.

En un bol barregeu els ous amb el sucre, afegiu-hi la llet, la mantega fosa al bany maria, el poncem confitat a trossets, la canyella i la pell de la llimona.

No us se dir quanta canyella s’ha de posar exactament. Per saber que ni ha prou, una vegada barrejada amb la resta de ingredients se n’ha de sentir la olor. Afegiu la pasta, ben escorreguda i tèbia al bol.

Mescleu bé i aboqueu la barreja en un motlle de 26 cm de diàmetre. Coeu a 180º per una mitja hora, fins quan no s’hagi fet una crosta marronosa. Quan la pastiera ja estigui freda, cobriu-la amb sucre en pols i serviu.

Buon appetito!

Grazie a Maria Rosaria Santovito e a Gigi Torrese per le foto di Torre!

Actualització

Si heu llegit els comentaris heu vist que vam parlar de la fruita confitada que es fa servir per aquest pastis. En italià es diu Cedro i al principi el vaig traduir per Cedre, error! La traducció correcta és Poncem, un cítric que se sembla a una llimona. A Itàlia és molt comú, en trobeu per exemple al Panettone, i es compra fàcilment a qualsevol supermercat.

Com la fruita confitada no agrada a tot-hom, hi ha gent que no n’hi posa, el pastis surt igual de bo.

En el bloc La cuina de sempre acabo de llegir aquest post: Consell: on comprar fruita confitada. Si us agrada la fruita confitada i en voleu posar, podeu substituir el poncem amb meló o carabassa verda.

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 20

  1. Tipica di Torre del Greco e pressocchè sconosciuta altrove. Ricordo la meraviglia della gragnanese Armonia quando la assaggiò la prima volta pur provenendo dalla città della pasta! Come la pastiera di grano le mogli la facevano sia a Pasqua che a Natale per consentire ai marittimi di poterla assaggiare (se a Natale erano fuori, di solito a Pasqua erano a casa e viceversa). Ogni famiglia ha una sua variante che, naturalmente, pretende di essere quella più aderente alla ricetta tradizionale.

  2. M’encanta aquesta entrada plena de records! fa venir moltes ganes de visitar el teu poble, i sobretot de tastar aquestes postres. Les penso fer ben aviat, ja et diré què tal ens surten!!!!
    moltes gràcies per participar i petonets!!

  3. He hagut de llegir tres cops i mirar la foto detenidament fins adonar-me que el cabell d’àngel és la pasta. Jo imaginava el dolç fet amb carbassa i vinga per una banda a mirar la foto -sembla molt diferent del nostre, pensava- i vinga a mirar els ingredients buscant la pasta.

    Es diumenge, he donat festa a les neurones. 🙂

    1. Post
      Author
  4. Sí, en diem però com que es un postre jo estava amb la banya ficada pensant que era el dolç i no pas la pasta. Ja et dic que la neurona estava a la platja. Tot i que ara ja no hi ha possibilitat de dubte 🙂

  5. Potser si poses fideu de cabell d’àngel s’entén millor.
    M’ha agradat molt la història del teu poble, i és ben curiós veure com es va sepultant de lava i com va creixent el poble cap amunt. Sou més tossuts que nosaltres!

    1. Post
      Author

      Corregit. A veure si ara s’entén.

      7 vegades va ser sepultat i 7 vegades es va reconstruir. De fet casi totes les esglésies del poble estan reconstruïdes en el mateix lloc on n’hi havia una que es va destruir i algunes es poden visitar. I uns dels motius que m’han fet emigrar era que no m’agradava la idea de acabar rostida pel Vesuvi.

  6. M’ha agradat molt el teu pastís i la història del teu poble! Al.lucinant el campanar enterrat i la nova esglèsia a sobre! Dona la sensació que has tingut una infància feliç com la d’aquella peli de la Sophia Loren i el Cary Grant que crec està ambientada a Nàpols!

    1. Post
      Author

      Hola Abril! Gràcies pel comentari.
      He afegit una foto del que jo penso es digui Cedre.

      Seria aquesta fruita confitada
      http://www.google.com/search?q=cedro&hl=it&client=safari&rls=en&prmd=imvns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=w_isT9rQMOOo0AWzmIClCQ&ved=0CIkBELAE&biw=1169&bih=751#hl=it&client=safari&rls=en&tbm=isch&q=cedro+frutto&revid=179322271&sa=X&ei=yPisT9iQOOiY1AWs5ImxCQ&ved=0CD4QgxY&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_qf.,cf.osb&fp=6f241a3059ab62ce&biw=1169&bih=751

      Si saps com es diu exactament en català digam’ho sisplau que ho corregeixo!

      Gràcies

      1. Segons el TermCat,

        ca poncemer, n m
        ca citroner, n m sin. compl.
        ca ponciller, n m sin. compl.
        ca ponciner, n m sin. compl.
        ca poncirer, n m sin. compl.

        Però de totes maneres t’haig de dir que no ho havia vist en la vida. Sembla una mena de llimona amb la pell molt gruixuda, no?

        1. Post
          Author
          1. No sé què dir-te, jo no ho havia vist mai. De què té gust? Si s’assembla a un cítric, explica que s’assembla a una taronja o a una llimona.

            Per cert, deu ser la recepta més retocada i corregida que tens XDDD

  7. Doncs jo tampoc ho conec, sembla una llimona gran, diferent…però no sé el que es. Però bueno, imagino que posar llimona confitada serviria no?

    1. Post
      Author

      Sí seria lo mateix suposo. A molta gent no li agrada i simplement no es posa. A mi m’agrada trobar els trossets quan menjo aquests postres. Taronja confitada també. Ja buscaré una cosa que s’assembli. De fet aquest el va portar la meva mare de Itàlia.

  8. Quin postre més curiós fet amb pasta! No t’hi capfiquis gaire amb la fruita confitada, total cadescú hi pot possar la que més l’hi agradi, no? Crec que unes panses remullades també l’hi anirien força bé.
    Qué bonic el teu poble! Et deus enyorar molt…

    1. Post
      Author

      Hola Paulina,
      no se amb panses no ho he probat mai. De fet nosaltres no fem servir totes aquestes varietats, sempre poncem, que no resulta tan dolç i al tacte és dur i fa gràcia trobarne quan menjes el pastis.

      No m’enyoro gaire, la veritat. Trobo a faltar familia, pizza i mozzarella, això sí. La vida és molt dura al sud d’Itàlia y a Catalunya s’està massa bé!
      Records!

  9. Pingback: 40 plaers. Petites coses que fan la vida més dolça. | La pasta per als catalans

  10. El nombre del “Poncem” en Catalunya se conocia como “Naranger”
    Mi abuelo tenia un arbol de dicho fruto ,estaba a caballo entre la
    naranja y el limon, muy aromático de gusto bastante ácido.
    Se fabricaba un “Xarop” de Poncem. Hoy creo ya inexistente,que endulzaba su sabor sin perder el aroma. En cuanto al Cabello de angel ,la pasta de este tipo se clasifica con número. (2-4-6) según finura.
    Lluis.

    1. Post
      Author

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *