Com es cuina la pasta?

AntonellaCursets i xerrades 46 Comments

Compartir aquesta entrada

Per fer aquí també una mica de World Pasta Day, que es va celebrar ahir a Roma, en lloc de una recepta explicaré simplement com es cuina la pasta, lo basic. Necessitem aquest post? Potser no, però mai se sap!

La pasta s’ha de coure en molta aigua,  aproximadament un litre per cada 100 gr. No cal afegir-hi oli

Afegiu la sal quan l’aigua comenci a bullir (si l’afegiu abans, l’aigua trigarà més a bullir). Necessitem 10/12 gr. de sal per cada litre d’aigua.

Quan l’aigua bulli, ja podem tirar la pasta.  Remenem amb una cullera de fusta per que la pasta no s’enganxi al fon de la olla.

Continuem amb la cocció sense tapar l’olla.

Els temps de cocció varien per marca i tipus de pasta. S’ha de tastar, no tenim més remei. Us suggereixo de fer un primer tast almenys dos minuts abans del temps indicat al paquet. La pasta ha de quedar al dente: es digereix millor i omple més.
Escorreu la pasta tota a l’hora. No passeu la pasta per aigua freda.

La pasta s’ha de cuinar al moment que la necessiteu. No s’ha de cuinar una estona abans i acabar la cocció al moment de servir-la perquè resultaria enganxosa i poc elàstica. És la salsa que espera la pasta i no al reves.

Acabeu el plat amb el condiment que toca.

Avui per mi orecchiette amb salsa de tomàquet i alfàbrega, com més senzill millor…

Buon appetito!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 46

  1. Bon dia Anto,

    Tens rao, com mes senzill, millor, quin pinta fan aquests orecchiette, mmmmmmm !!!!
    Una pregunta, com ho fas per les amanides de pasta fredes ? com be dius, no s’ha de passar mai per aigua freda i si la deixes refredar queda enganxosa i poc elàstica.
    Gracies per les teves receptes, cada dia es un nou descobriment.

    Una abraçada

    1. Post
      Author

      Bon dia Oriol,
      l’objectiu de passar la pasta per aigua freda és de parar el procés de cocció. En el cas de les amanides amb pasta freda, sí que es pot fer, molt ràpidament, però recordeu de posar una mica més de sal a l’aigua (sense exagerar) per evitar que la pasta es torni insípida.
      Molts records!

  2. Hola Anto!

    M’he tret un pes de sobre llegint el teu post! Cuino bé la pasta!!
    Fa uns anys un bon amic cuiner ja em va ensenyar que l’oli no s’ha de posar a l’aigua per coure la pasta (és absurd, ja que sura i l’acabem llençant) i també que la pasta cuita MAI ha d’esperar a la salsa, en tot cas és la salsa la que ha d’esperar a que la pasta sigui cuita.

    Gràcies per ensenyar-nos com preparar aquests magnífics plats de pasta!

    1. Post
      Author
  3. Per ser més eficients en tots els sentits, SEMPRE hem de tapar l’olla amb l’aigua perquè així comenci a bullir abans.
    És un bon consell el que comenta l’Anto de posar la sal quan l’aigua comença a bullir, perquè la sal retrassa el punt d’ebullició de l’aigua i cal més energia per fer-la bullir. Veureu que quan hi tireu la sal, l’aigua deixa de bullir uns segons.

    Si disposem d’un escalfador d’ACS de gas ciutat d’última generació, dels que són tant eficients, potser recomanaria omplir l’olla des de l’aixeta d’aigua calenta. Deixeu caure un fil d’aigua calenta que anirà omplint l’olla amb aigua a uns 50º-60º. Així doncs, als fogons els hi costarà molt poc d’escalfar l’aigua fins als 100º, que és quan comença a bullir. També recomanaria fer-ho si la cuina que utilitzeu és de vitroceràmica. Guanyareu temps i diners.
    Oblideu-vos de fer això si teniu escalfadors d’ACS elèctrics o de gas butà. Utilitzar la corrent elèctrica per escalfar és el menys eficient de tot, tan econòmicament com ambientalment.

    Buenoooo… vaig a fer-me una recepta de l’Anto… en deixaré una mica per sopar i ompliré la carmanyola del dinar de demà.

    Moltes gràcies Anto.. .ens calien els teus consells!

    1. Post
      Author
      1. Bon dia. Si escalfes aigua mineral bull més aviat. Ho fem així perquè tenim vitroceràmica i a més a més l’aigua de l’ aixeta tarda bastant a sortir calenta.

  4. Pingback: Com reconeixem una pasta seca de qualitat? | La pasta per als catalans

  5. Pingback: lapastaperalscatalans a la ràdio! | La pasta per als catalans

  6. Pingback: Pasta amb pebrots fregits | La pasta per als catalans

  7. Pingback: Pasta amb ricotta, alfàbrega i pela de llimona | La pasta per als catalans

  8. Pingback: Rigatoni amb flors de carabassó | La pasta per als catalans

  9. Pingback: Pasta amb pebrots del Padrón | La pasta per als catalans

  10. Pingback: Spaghetti alla puttanesca a la Cuina de Carbó | La pasta per als catalans

  11. Pingback: Espaguetis amb popets | La pasta per als catalans

  12. Pingback: Pasta amb gorgonzola, rúcula i nous | La pasta per als catalans

  13. Pingback: Espaguetis amb gambes | La pasta per als catalans

  14. Pingback: Spaghetti amb faves, ricotta i panxeta | La pasta per als catalans

  15. Pingback: Amanida de pasta de mar | La pasta per als catalans

  16. Pingback: Pasta aromàtica amb verduretes en juliana | La pasta per als catalans

  17. Pingback: Pasta amb tonyina fresca i albergínies | La pasta per als catalans

  18. Pingback: Spaghetti allo scoglio | La pasta per als catalans

  19. Pingback: Pasta amb cervesa i salsitxa | La pasta per als catalans

  20. Pingback: Amanida de pasta mar i olives | La pasta per als catalans

  21. Pingback: Pasta amb salsa de espàrrecs, gambes i pernil salat | La pasta per als catalans

  22. Pingback: Pasta amb verdures a la planxa | La pasta per als catalans

  23. Pingback: Pasta amb figues i rocafort | La pasta per als catalans

  24. Pingback: Pasta amb carbassons i gambes | La pasta per als catalans

  25. Pingback: Fettuccine amb bolets xiitake | La pasta per als catalans

  26. Pingback: Lumache alle lumache (cargols amb cargols). Busco voluntaris! | La pasta per als catalans

  27. Pingback: Spaghetti al nero di seppia (espaguetis amb tinta de sípia) | La pasta per als catalans

  28. Pingback: Tortell de pasta fresca amb rovellons i acompanyat de pèsols i panxeta | La pasta per als catalans

  29. Pingback: Pasta amb bonítol fresc i cloïsses | La pasta per als catalans

  30. Pingback: Pasta alla cardinale | La pasta per als catalans

  31. Pingback: Rigatoni amb cansalada, salsitxa i crema de safrà | La pasta per als catalans

  32. Pingback: Amanida de pasta amb alvocat | La pasta per als catalans

  33. Pingback: Pasta amb bròquil i sobrassada | La pasta per als catalans

  34. Pingback: Amanida de pasta amb verdures a la planxa i tonyina fresca | La pasta per als catalans

  35. Pingback: Cuines | En Joan Jofra t'ho resol

  36. Pingback: Cuinant amb el mòbil: els millors reculls de receptes | COACLLEIDA

  37. Pingback: Tagliolini amb carbassons marinats amb menta i suc de llimona i les seves flors | La pasta per als catalans

    1. Post
      Author
    1. Post
      Author

      Hola de nou, la veritat, no ho sé. No massa calent, el que no volem és que la cansalada es fagi cruixent de seguida. Només volem que el llard es faci transparent. Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *