Pasta amb albergínies al forn

Antonella Al forn, Elicoidali, Penne rigate, Tortiglioni, Vegetals, Vegetarianes 17 Comments

Compartir aquesta entrada

Potser l’expressió al forn no us sona massa d’estiu, però us asseguro que aquest plat és prepara sobretot a l’estiu primer de tot perquè els ingredients basics, albergínies i alfàbrega son de temporada i segon perquè es pot menjar a temperatura ambient, no cal que surti directament del forn. Porta els mateixos ingredients dels rotlles de albergínies, amb proporcions de albergínia i pasta diferents i és molt més fàcil de fer.

Ingredients per a 4 persones

  • 300 gr. de rigatoni o elicoidali
  • 2 albergínies
  • 800 gr. de tomàquets
  • all
  • oli per fregir
  • oli extra verge d’oliva
  • 200 gr. de mozzarella Copirineo
  • sal
  • 10 fulles d’alfàbrega
  • parmesà ratllat

Preparació

Primer de tot talleu les albergínies a daus de 1,5 cm. de gruix i poseu-les a remoll amb aigua i sal. Després de mitja hora les escorregueu fent força amb les mans per treure tota l’aigua.
Fregiu-les en abundant oli per fregir i reserveu-les en un plat amb un paper de cuina.

Prepareu una salsa amb poc oli, l’all i els tomàquets pelats i trossejats. Ajusteu de sal i deixeu coure per 20 minuts. Quan estigui quasi feta afegiu-hi les albergínies , remeneu, les fulles d’alfàbrega (guardeu-ne , apagueu el foc, tapeu i deixeu que reposi.

Mentrestant coeu la pasta en abundant aigua salada i escorreu-la quan estigui molt al dente, calculeu la meitat del temps de cocció indicat al paquet. Torneu a posar la pasta a l’olla de cocció i afegiu-hi la meitat de la salsa de tomàquet i albergínies i barregeu bé.

En una safata per el forn, poseu-hi una capa de salsa i una capa feta amb la meitat de la pasta

…una capa amb tota la mozzarella

…una capa amb la pasta que queda i cobriu amb més salsa.

Acabeu amb abundant parmesà ratllat i més fulles de alfàbrega i cap al forn per 20 minuts a 180º.

La gràcia de aquest plat és que es pot preparar per etapes: les albergínies es poden fregir i congelar. Tota la preparació es pot fer el dia abans, deixar tot a la nevera i posar la safata al forn abans de dinar o, si fa molta calor, fins i tot al matí abans de baixar a la platja. Una vegada apagat el forn es deixa dins del forn i es pot menjar a temperatura ambient a l’hora de dinar. Si en queda i la voleu escalfar el dia següent, sempre al forn, mai al microones, si no la pasta es torna tova.

Buon appetito!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 17

  1. Això em sembla molt i molt bo!! Dilluns ho provaré que tinc unes quantes albergínies i ens agraden molt.

  2. Post
    Author
  3. Pingback: Pasta amb crema de pebrots a la Cuina de Carbó | La pasta per als catalans

  4. gràcies antonella! el teu bloc està molt ben organitzat, és molt amè i dóna moltes ganes de posar-se el davantal, de debò.

    1. Post
      Author
  5. Pingback: Pasta al forn amb carbassons i xampinyons | La pasta per als catalans

  6. Pingback: Mafalde amb crema d’albergínies i mató | La pasta per als catalans

  7. Pingback: Piccola cucina italiana: una visita | La pasta per als catalans

  8. Pingback: Caccavelle farcides amb albergínies i amb carbassons. De regal a Il Mercato, espai gastrònomic | La pasta per als catalans

  9. Hola Antonella! Una pregunta logística. A casa havíem fet un parell de vegades aquesta recepta amb un èxit absolut (te’n vam enviar una foto i tot!) i ens vindria de gust de tornar-la a fer ara que és el temps de les albergínies. El problema és que ara ja no trobem la mozzarella Copirineo (crec que l’empresa ha plegat, per desgràcia). Podries recomanar alguna altra marca que sigui mínimament decent? Moltes gràcies!

    1. Post
      Author

      Hola Roger,
      pots fer servir el Fior di latte de la marca Zanetti. En bossa. No la mozzarella, es diu aixì Fior di latte. Es trova en la majoria de súpers.
      L’has de tenir almenys un dia sencer a la nevera, sense aigua en un tàper tancat. Ja diràs!

      Records
      Anto

  10. Pingback: Ferran Sala Casasampere

  11. Una curiositat literàrio-culinària: aquesta recepta pot ser que tingui a veure amb la “pasta ‘ncasciata” siciliana de les novel·les de Camilleri? Hi té una retirada, oi? Gràcies!

    1. Post
      Author

      Hola! Sí la pasta ‘ncasciata és semblant peró diria que porta carn també, caciocavallo en lloc de mozzarella i les variacions de cada ciutat siciliana…. 🙂
      La pasta ‘ncasciata se sembla més al timballo potser.
      Records!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.