El ragù napolità és una de les meves salses preferides. Perquè la preparació és tan llarga que fa que ara no es prepari sovint i la trobo a faltar, perquè és la salsa napolitana més tradicional que hi ha,  perquè em recorda els dinars a casa de l’àvia o aquells altres dinars a casa del tiet a la muntanya on, quan érem pocs, hi havia 20 persones a taula.

En aquest vídeo apareix Sofia Loren, la signora Rosa Priore que “aquell dissabte voltava per el mercat  buscant els ingredients per celebrar de la millor manera l’esdeveniment més sagrat del ritual dominical: el Ragù” I a la carnisseria cada dona dóna la seva versió, carn de porc sí o no, les salsitxes sí o no, si la carn de porc a l’estiu no és bona, si la carn s’ha de coure amb la ceba o abans de posar la ceba, si jo soc de Nàpols ciutat i tu de Afragola i per això no saps com es prepara el ragù… i el final, un clàssic del meu país: crits i sarau.

Llegir-ne més

Fa un parell de setmanes tenia gana de un dinar com es feien a casa meva, amb primer i segon plat. Aquí m’estic acostumant a fer uns entrants importants i després un sol plat, en el meu cas pasta, amb quantitats més abundants respecte als 80 gr. per persona, si no els catalans convidats de torn poden tenir la impressió que el plat únic queda petit, o no??
En canvi, a casa meva, els entrants, els antipasti, sempre han sigut cosa de restaurant. Sempre s’ha començat amb un primer plat, desprès un segon plat amb un contorn de verdura (o l’amanida que vosaltres mengeu com a primer plat, més petita això sí) i postres. Doncs ho hem provat. Llegir-ne més

M’ha agradat de seguida aquest repte de el taller de cuina, La recepta viatgera. – Una recepta que us faci viatjar a un lloc que us agradi… – diuen. Però les meves receptes son totes italianes, del meu país, necessitava alguna cosa més personal. I llavors he escollit una recepta, uns postres fets amb pasta, que m’ha portat directament al meu poble, Torre del Greco

Llegir-ne més

Aquest és un de aquells plats que es preparen en un moment. És pot preparar amb Gorgonzola, Formatge blau o Roquefort, el que més us agradi. Com a pasta, vaig fer servir els Gemelli, un format de pasta que sembla una trena. Aquesta salsa casa molt bé també amb fusilli, farfalle i gnocchi. Llegir-ne més

Per aquest cap de setmana llarg, us deixo amb un plat de diumenge, una pasta al forno.
Últimament m’han demanat una recepta de pasta al forno, però la veritat és que les possibilitats son moltíssimes, non n’hi ha una clàssica i prou.
Aquesta és amb carxofes, per aprofitar que encara se’n troben de maques. Llegir-ne més

Quan fa un parell de setmanes vam parlar a la radio de pasta amb peix, em vaig oblidar, entre altres, aquesta recepta de pasta amb gambes, molt típica, rapida i adapta també com a plat entre setmana. A més jo la trobo deliciosa i visualment maca. Llegir-ne més

Només a publicar la foto a Instagram i dues persones m’han demanat la recepta. Doncs encara que tingui una cua de 3 posts a la espera, aquesta té la precedència! És un plat nou també per mi, és la meva versió dels espaguetis amb faves de @giudeicampi, aka Giuseppe de Martino, fabricant de pasta, del Pastificio dei Campi i del Pastificio G. di Martino. Tot un mestre. Llegir-ne més

Unes de les preguntes recurrents que em fan és com guardar la pasta bullida per el migdia del dia després. Aquest és un problema que com a italiana no se m’havia presentat mai, considerat que un plat de pasta poc elaborat es prepara, entre salsa i cocció de la pasta, en 20 minuts com a màxim. Si és massa temps, prepareu la salsa al matí o el dia abans i la pasta al moment, que entre arrencar el bull i coure-la no necessiteu més de 12-14 minuts. Si tampoc això pot ser, prepareu la pasta amb una salsa que es pugui escalfar al forn, escorreu-la una mica més al dente del normal, remeneu pasta i salsa en n una platera per el forn i guardeu tot a la nevera. Si la pasta bullida, guardada a la nevera i després escalfada i amanida us agrada, doncs endavant, però us asseguro que el vostre plat seria molt més bo si ho eviteu.

Dit això us deixo aquesta recepta de pasta amb ricotta i botifarra que podeu fer al moment o guardar a la nevera i passar-la el dia després per el forn i queda molt bona en les dos maneres. Llegir-ne més

Avui he tornat al programa La cuina de Carbó a COMRàdio. I m’ho he tornat a passar super super bé! Hem parlat de salses de peix per a pasta, del clàssic Spaghetti a vongole, o sigui els espaguetis amb cloïsses, dels espaguetis amb carxofes i cloïsses, dels espaguetis allo scoglio, que en italià vol dir roca, que porten una mica de tot, cloïsses, musclos, calamars i gambes. Només he fet un apunt sobre la Calamarata, que és un tipus de pasta que es prepara amb calamars, molt d’efecte perquè la pasta té la mateixa forma de un anell de calamar. Llegir-ne més

Si queda confirmat aquest dimecres tornaré al programa de la Mireia Carbó a comRadio per parlar de combinacions de pasta amb peix. Uhhuuuh! Quin honor! Doncs sembla que ho vaig fer bé la primera vegada! Per aquest motiu avui us deixo una recepta de pasta i peix nova, rapida, de aquelles per a principiants. Llegir-ne més