Ragù napolità

Antonella Fusilli, Pasta farcida, Penne rigate, Plats napolitans tradicionals, Rigatoni, Salses, Schiaffoni, Tortiglioni, Ziti 17 Comments

Compartir aquesta entrada

El Ragù napolità difereix del Ragù bolonyès perquè en el nostre no es fa servir carn picada, si no trossos de carn sencers.
Jo he aprofitat que tinc la meva mare per aquí, hem unit les forces i aquí el teniu.

De receptes ni ha moltes, i varien per gustos, però la regla que les uneixes totes és una: el Ragù ha de fer xup xup, per hores, com a mínim 4 (la meva besàvia el deixava “pippiare” tota la nit, la meva avia 8 hores, la meva mare el deixa una mitja hora a la olla a pressió i tres hores fent xup xup)… sí que canvien els temps.

La quantitat de salsa que es prepara és sempre abundant, perquè no val la pena fer aquesta feinada per poca cosa. Desprès de dinar, la salsa que queda es pot congelar o bé utilitzar-la per un bon sartù, una lasanya, canelons, que però mereixen un altre post.
Senyores i senyors, aquí el teniu, el Ragù de casa nostra.

Ingredients

  • ½ kg de costelles de porc tallat en trossos no massa petits
  • ½ kg de carn de vedella adient per estofat, també tallat a trossos no massa petits
  • 300 gr. de botifarres
  • 1 braciola (1 tall de 200 gr. aproximadament de carn de bou. Farciu-lo amb una picada de all i julivert, pinyons, panses i uns trossets de parmesà, millor la part més dura. Lligueu-lo.)
  • 2 cebes grans
  • 250 gr. de vi negre
  • 2 cullerades abundants de concentrat de tomàquet
  • 100 gr. oli
  • 50 gr. de mantega
  • 800 gr. de tomàquet triturat
  • 2 ampolles (600 gr.) de passata di pomodoro
  • 1 pastanaga petita, 1 trosset d’api (no tothom en posa)

Preparació

Com us deia, vam posar tot a la olla a pressió, per avançar una mica, però si no la feu servir, cap problema, utilitzeu una olla alta i bastant gran.
Poseu-li l’oli, la carn de vedella, la de porc, la braciola, la mantega, la pastanaga, l’api i la ceba trinxada.
Comenceu la cocció i aneu remenant fins que la ceba no hagi tret tota l’aigua i s’hagi tornat fosca.
Afegiu-hi les botifarres i el concentrat de tomàquet, remeneu uns minuts fins quan el concentrat s’hagi desfet i afegiu el vi.
Deixeu coure fins que el vi s’evapori del tot. Afegiu el tomàquet triturat. Vam fer servir 2 brics de Tomàquet Orlando i una ampolla de Tomàquet triturat Mutti, que és més dens.

Si teniu una olla a pressió, tapeu-la i deixeu coure per mitja hora. Passada mitja hora, destapeu i que comenci el xup xup. Si no teniu olla a pressió, és lo mateix. Coeu una mitja hora amb tapa, després destapeu, mai del tot si no el xup xup us pintarà les parets, i continueu la cocció per 3 hores, remenant perquè no s’enganxi al fon de la olla, fins que la salsa no s’hagi tornat fosca.
Abans de tirar la salsa a la pasta, trèieu de la olla la carn amb una escumadora amb atenció, que no es desfaci tota. La carn generalment es serveix com a segon plat amb un acompanyament de verdures.

Buon appetito! I sobretot, si en feu, envieu-me una foto, la penjaré! Gràcies!

T'ha agradat? Comparteix-ho!

Comentaris 17

    1. Post
      Author

      Bona pregunta, estava a punt de actualitzar el post.
      El compro ja fet, de la marca Mutti. En vaig trobar a Pasta Lucca i en una botiga que em sembla es digui El Platillo a la planta baixa de L’Illa Diagonal.
      Gràcies!

  1. Jo n’he trobat algun dia al Caprabo, però ara no en recordo la marca, una llauna molt petita (deu fer uns 200 ml), amb un gust molt potent.
    Per cert, veig que has activat el seguiment per correu electrònic dels comentaris 🙂

    1. Post
      Author


      He trigat uns dies però ara funciona, gràcies per el suggeriment!
      Al Caprabo que tinc aquí no l’he vist mai, però a Itàlia si que se’n troba en llaunes petites…
      És un producte molt útil trobo…

  2. T’ha quedat un plat espectacular! Jo, quan faig fricandó, també m’hi passo tot un matí i faig més suc del compte per congelar-lo i fer-lo amb pasta o amb risotto… queda excel·lent! M’anoto aquesta versió del ragù i vaig a tafanejar una mica més pel teu blog…

    Salutacions!
    Anna

    1. Post
      Author
  3. Pingback: Fusilli corti col buco, ragù e ricotta | La pasta per als catalans

  4. Pingback: On gastar pasta en pasta, Part III | La pasta per als catalans

  5. Pingback: Pasta al forn: candele amb ragù | La pasta per als catalans

  6. Pingback: Spaghetti alla puttanesca a la Cuina de Carbó | La pasta per als catalans

  7. Pingback: Passata di pomodoro vs Tomàquet triturat | La pasta per als catalans

  8. Gràcies Antonella per la recepta de l’olla express. Abans, el ragù em feia molt de respecte però ara em sembla que m’hi posaré, tot i què el concentrat de tomàquet, a Galícia que és a on visc i que és lo més antiitalià i anticatalà que hi ha car són molt atlantics, em fa l’efecte que no el trovarè enlloc.

    1. Post
      Author

      Aquí s’han atrevit a fer-lo :). Veuràs que no és dificil, només necesites temps. El concentrat de tomàquet és important. Aquí es trova també al super. Si no en poses, pots aumentar la quantitat de tomàquet (de la passata) i coure’l una hora o dos més. Ja em diràs!

  9. Pingback: Pasta al forn amb carbassons i xampinyons | La pasta per als catalans

  10. Pingback: Lasanya de Carnestoltes | La pasta per als catalans

    1. Post
      Author

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *